Les muntanyes canvien de color....

Del color verd hem passat als tons groguencs i marrons i aquestos últims dies ha predominat el color blanc... Aquest canvi ha estat ràpid, ara fa poc que suavem fent el mínim esforç, que buscavem les ombres per no rustir-nos i que ens fotiem els botellins de la bici com si fosin xupitos. Amb la frescor de la tardor ens hem dedicat a fer altres activitats. La bici no l'hem deixat del tot, però amb la bici de "jugar" ens hem dedicat a recorrer gran part dels senders de la comarca. Els companys de ruta han anat canviant fent que cada sortida fos especial. Hem reparat punxades i cadenes, hem trencat tijes de sillin i doblegat canvis, radis i manillars. Per sort cap de nosaltres no s'ha fet mal. Tot pedalant per la vora de altes parets, ens ha sortit la vena escaladora. Hem anat alternant pedalades amb escalades i caminades amb l'Aran. Les escalades han estat molt senzilles, aprofitant-nos del nostre grau residual. Degut a la nul.la activitat trepadora d'aquest estiu.
Hem disfrutat al màxim de cada via. La concentració en cada pas, posant al límit els nostres desentrenats músculs del tren superior, el compromís amb el/la company/a de cordada, la correcta col.locació dels anclatges per assegurar la nostra progressió en la vertical i moltíssims més detalls fan que l'art d'escalar sigui una activitat que omple i enganxa en tots els sentits.

La obertura de la piscina ha fet que ens costes menys adaptar-nos a la foscor que ens atabala just quan canviem l'hora. Mes o menys pugem un parell de cops la setmana a nedar. Un d'ells el dediquem a l'Aran, que s'ho passa d'allò més be jugant amb l'aigua.

Aquesta setmana passada hem rebut una depressió amb vents provinents del nord que ens ha deixat gruixos de més de 50 cms en gran part del pirineu occidental. La neu ja feia dies que la teniem present en les nostres ments però amb aquest regalet hem sortit a deixar la nostra traça marcada al mantell blanc. OoooOh... quina disfrutada tornar a sentir com el vent aixeca els flocs de neu i t'acaricien la cara, el soroll de les pells quan llisquen. La condensació del nostre alè al respirar i de mirar la traça que hem deixat despres de baixar per una pala verge.
A veure si aquet hivern es tant o més bò que l'anterior!!!

TERRISSEIXOLS

NOU BLOC DE FAMILIA, NARRAT PER L'ARAN

http://terrisseixols.blogspot.com/

AIXÒ PROMET MOLT I MOLT!!!

Collseroles i Artecs

Aquesta setmana ha tocat cursa entre setmana i també, de postres, al cap de setmana.

El dilluns per la tarda marxàvem tota la family amb la furgo cap a Bcn, voliem aprofitar d'anar a comprar cuatre rukeries que ens feien falta, així que vam anar a l'Illa.
Després de fer gasto vam quedar amb el Xixi el "madrile" per explicar-nos les últimes novetats i marujeos. Un cop ens haviem posat al dia vam anar a dormir a la vora de la Torre de Collserola que és el lloc on havia de córrer el dia següent. Allà ens vam trobar amb el Santi de Lleida/Balaguer i vam estar xerrant una estona abans d'anar a dormir.
Al matí ens vam aixecar amb la calma i no vam esmorzar gaire perquè sabiem d'altres anys que per vora la sortida hi havia servei de càtering... mmmm!!

En un principi no hi havien massa nervis perque la preparació específica per aquesta cursa havia estat nul.la, per tant el resultat no podia ser gaire bò.
La cursa era tipo cronoescalada individual, o sigui... en aquest cas cada minut sortia un corredor escales amunt.

Mentre parlavem amb els coneguts que ens trobem a la majoria de curses ja em va camençar a agafar l'ansietat de arrebentar-me per aquelles escales metal.liques... jejej.
De seguida va ser el meu torn... un petonet a l'Anna i a l'Aran que em desitgen sort. Un cop a la linea de sortida màxima concentració, les pulsacions pugen soles peque el cos ja sap que en pocs segons es posarà al màxim de rendiment. 3, 2, 1... amuuunt!!!!
Començo amb relativa agilitat però sense posar-me al límit de seguida, se que encara que son 3 minuts i mig, la pujada es fa llaaaarga.

Fins a la meitat em trobo molt bé, el ritme és per fer uns 3min 10 segons. Em sorprenc de l'estona que vaig aguantant... Però quan ja porto tres quarts de pujada, les cames les tinc tant carregades d'àcid làctic (Això diuen els bons) que no les puc arrossegar! Diu calla!!! doncs, si no tinc cames m'impulsarè amb els braços, ajudant-me de la barana... bufff! poc em dura l'alternativa. Acabo caminant als replans, sort que ja era a dalt.

Arribo amb un temps de 3min 28 seg!! Que no estamos tan mal... penso! encara que el primer fes 3min 03seg jejej
A dalt m'espera la family per felicitar-me. Tot seguit baixem a menjar i a beure, entrega de premis besos i despedidas i cap a Tremp!

La resta de la setmana l'hem passat anant a pedalar una mica, a buscar bolets, treballant algo i escalant.

ARTEC MARATÓ BTT
Dissabte a la tarde passem a buscar a Jabvier i marxem capa St Esteve d'en Bas. Com anem amb l'Aran fem alguna parada per descansar i estirar les cames i berenar.

Un cop arribem anem a buscar els dorsals i com ja és tard, a menjar-nos el sopar que ja el portàvem fet. De seguida arriben el Jordi Martin i el Ramon (Nou fitxatge) que també corrien el dia següent. Després del marujeo aviat a dormir. L'Aran ja feia estona que dormia.

Sona el despertador a les 7, esmorçar, preparatius i cap a la sortida. El dia estaba emboirat i feia una mica de fresca però sabiem que despres faria solet. L'Anna/Aran agafen la bici amb la cadireta i ens venen a veure la sortida.

Com la idea era d'anar fent sense cap més pretensió, vam posar-nos al darrera dels 400 i pico corredors que feien alguna de les 3 opcions.
Un cop donen la sortida vam estar una estoneta fins que no ens vam moure. Buenooooo pensem... amb Jabvier vam anar avançant gent, com tenia tanta feina en esquivar a la gent no em vaig preocupar si el Javi em seguia, aixi que vaig anar fent a un ritme còmode pensant que ja m'atraparia. Un cop vam arribar a un sender vam estar una estoneta aturats degut als tipics embussos multitudinaris. Llavors vaig aprofitar per mirar a veure si el Javi estava per allà... res de res...

La cursa d'aquest any anava per un altre lloc que no era tant fangós, mooolt maco amb molt de sender, vaig seguir amb el meu ritmet còmode i disfrutant al màxim dels paisatges i del traçat. Sabia que els primers estaven mooolt lluny.

En una de les pujades més llargues del traçat em vaig trobar al Josep de Torelló, el tio fort com sempre, vam anar pedalant gran part del recorregut junts, explicant-nos sensacions projectes i xafarderies. En un avituallament ens vam trobar a un company seu, amb el que aniran a fer la Cape Epic (Sudàfrica)i vam seguir tots tres junts fins que en un punt del recorregut van tenir problemes mecànics i el Josep es va quedar a ajudar-lo, jo els vaig dir que anava fent xino-xano... com veia que no venien vaig tornar a agafar el meu ritme còmode... ja portava uns 95 kms i la veritat es que ja tenia ganes d'arribar.

Tot el que abans eren corriols maquíssims rampes i tobogans, ara eren obstacles que feien que els kilòmetres no passesin en el rellotget de la bici.
El "colmo" va ser quan en el comptakms de la bici ja hi possava 110 i encara veia que era molt lluny de St Esteve...bufff Ja estava bastant cruixit!
Finalment vaig arribar, bastant tou per cert! Amb un total de 123kms i uns 4200m/d en unes 8h i pico. Al final vaig arribar 11è.

A la arribada hi eren tots, l'Anna/Aran, el Javi, el Jordi, i el Ramon, jo no entenia res, però el que sabia segur és que no m'havien avançat. El Javi va tindre problemes mecànics i va fer la opció de 72 kms juntament amb el Jordi. El Ramon finalment no es trobava massa bé i va anar a fer un recorregut per les Vies Verdes amb l'Anna i l'Aran.

I per aquesta temporada ja aparco la bici de competi!

...actualitzant

Després de la cursa d'Italia i ja sense cap maldecap de preparar una cursa, hem anat fent les activitats que més ens han vingut de gust.
Els primers dies NO tenia massa ganes d'anar amb bici, l'ironbike habia sigut tant intesa que no em quedaven masses ganes de pedalar;fins i tot un dia vaig sortir amb l'Anna i a poc de començar li vaig dir que tornava a casa... això però, només em va durar una setmaneta...jijiji

Sortides amb la bici de jugar,tot recorrent nombrosos corriols i tarteres dels pallars.


Caminates amb l'Aran, tot destacant el Pic de Vallibierna i el Culebres, son els primers tres mils de l'Aran amb 7 mesos. Impressionant veure com ell estava tant content per aquelles alçades; i a nosaltres, com no, sen's queia la baba...


La setmana següent després de varies excursions i pedalades d'entre setmana, vam anar a fer el recorregut de Pedals d'occitania. Vam iniciar la ruta des de Bossost, i com anavem amb l'Aran, l'Anna i jo ens partiem la etapa. El Jabvier va fer tot el recorregut. Vam tindre uns dies molt bons i el recorregut és molt guapo.


També hem fet algun St Corneli amb l'Aran mentre l'Anna treballava. El tio ja hi ha pujat tres cops. Es deu pensar que només hi ha aquest cim a la voltants de Tremp...

El dissabte a la nit vam fer el sopar de despedida del Jordi Colom, que ha demanat excedència a la feina per anar-se'n per les amèriques un parell d'anys. No està mal!!

La setmana passada vam tornar a agafar el camper i vam anar a pasar uns dies de mar-muntanya.
Els primer dies vam estar per la costa del Maresme i després vam fer una part del cami de Ronda amb l'Aran, De Llançà a Cadaqués. Son uns 19 kms amb uns 500m/d per la vora de la costa... molt bonica la costa però molt aspre l'interior del cap de Creus.
Al dia següent vam pujar cap a vora de Prades (pirineu frances) i vam anar a fer el barranc del Llech, molt aqüatic, concorregut i divertit. Al dia següent vam fer una bona caminata amb l'Aran del refugi Malet fins al refugi de Cortalets, per un sender que puja uns 1200m/d i que et porta als peus del Canigó.
Aqueta setmana hem rodat amb l'Anna pel congost de Monrebei. El sender està molt net i es disfruta molt amb la bici. Alsamora-Coll d'Ares-Castell de St Llorenç-ref. Mas Carlets-Congost-Alsamora. 1300m/d 3h 30 i uns 40 kms.
Ahir vam anar a fer l'Aranbike amb el Jabvier. El recorregut va ser maco, el marcatge de la cursa una mica justet, aixi com els avituallaments i les dutxes. Però veient els problemes mecànics de la resta de companys la cursa em va anar prou bé.
I així anem fent l'Aran, l'Anneta i jo

Ja hem fet l'Ironbike...

Doncs, ja tenim una cursa més a les nostres espatlles...

El dia 20 de juliol vam marxar de Tremp amb l'Anna i l'Aran per anar pujant tot tranquilament fins a Entracque (Italia); la idea era fer una mica de turisme i relaxar-nos els dies abans de la cursa, i així ho vam fer. Ens vam relaxar tant que haviem passat dos dies i encara no habiem arribat a Monpelier... L'Aran s'ho passava de conya, ara passegem, ara banyet, ara menjar, dormir... un no parar el tio!!!


Poc a poc vam anar arribant al lloc on sortia la cursa.

El dia 25 a la tarda hi havia una etapa molt curta (Pròleg7kms) on es decidia l'ordre de sortida del dia següent.

La classificació es mesura en punts que vas sumant al final de cada etapa, que fan referència als minuts que t'ha tret el primer o als minuts que t'has excedit del temps imposat per l'etapa; entre d'altres coses punts que l'organització s'anava treient de la màniga. Entre mig de l'etapa hi han trams cronometrats (especials) on has d'anar lo més ràpid possible dins de les teves possibilitats del global de l'etapa.

Tornant a la pròleg... Tant el Javi com jo no ho vam fer massa bé...jijiji Estavem una mica acollonits perque no vam fer ni dels 40 primers... Vaya niveloooon!!!


Es va anar rapidíssim en un circuit molt guapo, on hi va haver de tot, trams ràpids, trams a peu, tècnics, aigua. Bueno estavem contents perque ja haviem començat la cursa... només quedaven 7 dies.
Vam anar a muntar la tenda i a sopar... comença la rutina de la cursa.
L'Anna va aparcar el camper al costat de on hi ha la zona d'acampada, l'endemà ens faria el seguiment amb l'Aran.

1a Etapa: Entracque-St. Damiano

El primer dia no comencem molt aviat la sortida és a les 8,30h segons el Roadbook ens esperaven un 2100m/d i uns 70kms, encara que ens havien avisat que no fessim molt cas... uiuiui.
La sortida en bloc rapidíssima fins al km 10 anem en pelotón per la carretera fins a Andonno, a partir d'aquí ja comencen els camins... i comencem a posar el platillo... aquestos dies li vam treure brillo.

Els trams son durs tant de pujada com de baixada, encara no sé massa el funcionament de la cursa per lo que vaig una mica a l'expectativa... les sensacions no són massa bones, em noto una mica cansat i encara queda moltissim, sé que ja agafaré el ritme i no em capfico.

Acaba l'especial i allà hi ha l'Anna amb l'Aran amb un gran somriure... ooh que bé. Em diu que anem molt bé... just desprès arriba el Javi, el tio va fort!! a partir d'aquí veig que la gent afluixa el ritme. sembla que ja estigui tot fet però els 20 últims kms van ser molt trencacames. Al final van sortir uns 2800m/d dels 2200 que posava el rbk. Vaig estar unes 6h en fer l'etapa i vaig acabar el 20è (bueeeno, anem millorant).
Rutina de montar la tenda, manteniment bike dinar, sopar, briefing i dormir

2a Etapa: St Damiano-Jausiers

Etapa de les mes llargues de l'IB... Ens porten uns 30kms vall amunt amb autocar. Allà ens donen la sortida per ordre de classificació. Els més bons surten al final.
Primer 1800m d'ascensió en uns 18 kms, fem el primer 3000 de l'IB el Monte Bellino. Baixada per sender brutal per una tartera. Em baixo el seient i faig el descens com un cohet... baixant avanço molta gent... que fàcil, mira que pujant costa mooolt.
Despres venen trams molt alpins mig en bici mig a peu.. el paisatge bestial... les cames comencen a funcionar. Més endevant atrapo al Javi que havia sortit abans que jo i continuem junts, fem el coll de Vars junts i agafem els dos remuntadors de l'estacio d'esquí que ens remunten uns 700m/d. Després hi ha una baixada molt tècnica... que collons guarríssima!on el Javi es queda una mica enrera... tot seguit una altra especial que la faig ben bé sol i una mica acollonit perque no veig cap marca de la cursa i són més de 1000m/d, finalment a dalt trobo motos de l'organització...bufff
A 2600mts d'alçada un túnel de 1km totalment fosc una mica mes gran que els del carrilet de Sallente. És el Túnel de Papillon, brutal! Ara al Rbk posa tot baixada,... i uns collons!!! esta tot ple de pujadetes de uns 50m/d per uns senders guapíssims fins arribar a Jausiers(França).


L'Anna entra a dins de la zona d'acampada amb el camper... Dormo amb ells. L'Aran és el millor... es porta super bé i ens fa riure a tots!!

Total unes 8h 53min 5036m/d dels quals 700 amb telecadira, 120kms i 15è classificat, el Javi fa 16è. Anem en progressió!

Etapa 3: Jausiers-Barge:

Com ja anem mes ben classificats sortim dels últims, el camí és puja baixa fins a la Condamine, despres desfem el camí que vam fer ahir despres de St Paul. A partir d'aquí pujada per carretera fins a l'inici de l'especial. Allà em trobo al Javi. A l'inici com de costum hi ha un bon avituallament on reprenem forces per començar lo realment dur... un altre sender alpí bastant llarg a estones en bici i bon tros que a peu ens portarà al coll Longe a 2600m. Es com el parc nacional d'aigüestortes en Btt... el descens brutal amb el seient baixat i guanyant posicions. El final de la primera especial és a Chianale. Bufff... recuperem una mica, però no massa per no perdre temps per poder acabar l'etapa amb el tempo Imposto per l'organització.
Baixada per carretera d'uns 20kms fins a Sampeyre on hi ha l'inici de la segona especial. Reposo una mica i mentrestant arriba el Javi que l'havia deixat una mica enrera.
Un cop reposats (5min) comencem junts la segona especial per una carretera pestosa de plat petit després pista dolenta i baixada per sender... El Javi tira molt pujant... el deixo fer una mica per no rustir-me i a la baixada l'atrapo. Després de l'especial tenim uns 15 kms de puja baixa fins a Barge. Seguim a uns italians i en porten amb el temps just
Total 2700m/d i 115kms amb 7h 14 min fent el 18è i el Javi el 25è.

Etapa 4: Barge-Torre Pellice

Cada vegada ens trobem millor, coneixem perfectament el funcionament de la cursa i coneixem els adversaris... ens ha costat 3 etapes, jejej
Comencem amb una especial de classe 3 (Això es nou diu tothom) a nosaltres ja ens va be que sigui nou, perque els que estan al grup capdavanter tots son bastant veterans en la prova,Classe 3 vol dir qu el temps es multiplica i penalitza per 3.


Sortida individual per ordre invers de classificació. la penya va a fooondo, però el circuit de 10kms al voltant de Barge és molt exigent... pujades super trencades i senderillo ple de fullaraca que el feia una mica perillós... Em vaig exprimir bastant, sense pensar que després hi havia una etapa molt llarga.

Un cop acabat l'especial, em despedeixo de l'Anneta i de l'Aran, menjo una mica i juntament amb el Javi continuem l'etapa per una pista mooolt trencada que ens portarà a unes canteres... hi ha molta humitat i xafogor... la pujada es fot pesadeta, són uns 1200m/d sense descansos... a partir d'aquí la pista passa a sender i torna a ser pista en nombroses vegades, hi ha algun tram de porteig. Abans de la segona especial hi ha una pujada forta per asfalt... de plat petit i pinyo gran.... puja mooolt durant uns 10 kms bufff, el Javi va al davant marcant un bon ritme, jo em vaig guardant perque tinc les cames tocades de la primera exprimida. Arribem a l'avituallament abans de l'especial, hi ha musiqueta i amb el Javi fem una mica d'ambientillo... algun bailoteo jejej.... els italians flipen!!
Durant la pujada de la segona especial el Javi ha anat al davant tota l'estona, super motivat, jo intentant mantindre-li la distancia però sense arrebentar-me perque després sabia que hi habia una bona baixada. Un cop al refugi Barant 2400m i després d'haver fet una pujada d'uns 1350m/d comença el descens, atrapo al Javi i ens trobem a l'Ismael Ventura per allà a terra. Diuen que s'ha caigut i ja hi ha l'helicòpter de l'organització, així que a fooondo avall... passem del sender a una pista rapidissima. Després de l'especial ens esperen alguns repetxonets trencacames... pero acabem molt bé.
Total: 8h 13 min 92 kms i uns 4000m/d 7è classificat, el Javi12è. Anem pel bon camí.

Etapa 5: Torre pellice-Pragelato

Avui torna a tocar etapa llarga, amb les especials al final...buffffffff. Comencem com cada dia, ara ja surto dels deu últims, i em passo els primers 20kms avançant gent, el bons també m'avancen. Durant el primer port 1000m/d agafo al Javi, durant el segon 1100m/d el deixo una mica enrera, pero molt poc. A Meano hi ha un avituallament bò... abans em trobo a l'Anna i a l'Aran que m'animen, que guay.

Porto un ritme bò però sense desfer-me. Espero al Javi i comencem el tercer port d'uns 1400m/d. La pujada per carretera pestosa de plat petit, després pista i després bici al coll per un sender maquíssim fins al refugi de Selleries (2000m) El Javi i jo caminant anem molt bé, fem feina.
Un cop a dalt ve algun tramet de planejar i després baixem per pista fins a la fortalesa de Fenestrelles que és on comença la primera especial.

Es tot de baixada, pero hem de superar mes de 4000 escales que es troben tant a dins com a fora de la fortalesa, el lloc es increible hi han tantes escales que no les puc baixar totes sobre la bici perque se'm cansaven tant els braços que no podia ni frenar, així que algun tram el vaig fer a peu. Un cop a baix s'acabava l'especial i teniem un bon avituallament, ja portavem uns 85kms i uns 3400m/d, ara venia l'última apretada, un tram d'especial d'uns 15 kms i uns 500m/d.

El Javi surt abans que jo, al cap d'un minut surto jo, un km més endevant l'atrapo i l'avanço...avui em trobo fort. Hi ha algun tram d'empenyer la bici, algun tram pla de rodar fort i senderillo fàcil. Vaig bastant ràpid (o a mi m'ho sembla) i arroplego algun que altre adversari.

El Final de l'especial es al trampolí de salts d'esquí de Pragelato... un lloc molt maco.
L'Anna i l'Aran ja estan allà animant a tooope.
Els de l'organització ens tenien preparada una sorpresa. Haviem de pujar pel trampoli de salt. Com més amunt pugessim més punts de penalització ens descontaven, així que em vaig esforçar a toope. Finalment vaig fer el 3er en aquesta prova.
Mentrestant arribaven el Javi i el Txec que anava lider de la cursa fins als moments, tots enfadats perque s'havien perdut. El que no sabia el Txec és que en aquesta errada va perdre l'Ironbike
Total uns 100kms amb 3900m/d en 7h 45min. 6è classificat. El Javi perdia algunes posicions degut a equivocar-se en la part final.

Etapa6: Pragelato-Cesana

Etapa relativament curta però moolt ràpida, quasi be és tot especial, n'hi han dos però amb un tram de 500mts de transició.
Sortida de Pragelato empenyent la bici... jejeej això promet. després carretera típica de plat petit i pista bona fins al Colle di costa Piana. Algun senderillo de baixada i pujada empenyent la bici (alguns ho han fet quasi tot muntats) fins al cim del Mont Frateve a 2702 m. A dalt em baixo el seient i baixo a muuueeerte fis a Sauze de Cesana on hi ha la family que em dóna ànims a tooope. Menjo una miqueta i de seguida arriba el Javi que també li ha anat molt bé. Començo la segona especial, és una pista boníssima que et permet agafar un ritme constant (que raro), un cop a la Cima del Bosco 2360m, comença un descens ràpid per pista, Una remuntadeta d'uns 50m/d i continuem baixant. De sobte sento Paffff!!! Rebenton a la roda del darrera, no m'extranyo degut a que hi han un munt de pedres i anem bastant ràpid. Com se que queda poc, recolzo el pes sobre el manillar i acabo de baixar uns 3 kms fins a Bousson que és el final de l'especial.... Buffff ha aguantat.
Poso una mica d'aire i continuo per un sender bestial fins a Cesana
Total 4h 10 min 2800m/d amb 60km i 9è classificat. El Javi 12è.

Etapa 7: Cesana - Sauze d'Olux
Última etapa de l'Ironbike 2009... Hi ha molta motivació. L'etapa es quasi tot especial.
Comencem com sempre per ordre invers en un tram de sender revirat seguint el riu Paria, és un tram ràpid fins a Fenils on comença una dura pujada d'uns 1820m/d que ens portarà fins al Mt Chaberton 3100m. Al cim hi ha una antiga fortificació on hi havia una batalla de canons antiaèris, que ara estava en runes.

La pujada primer es pista que cada cop es fa més estreta i costaruda fina a acabar empenyent la bici, encara que hi havien diversos trams que es podien forçar a sobre la bici.
En els trams a peu em trobo molt be i vaig remuntant alguna posició. Al cim acaba l'especial. Mengem algo i fem el ruc per allà a dalt i baixem pel mateix camí que hem pujat, creuant-nos amb la resta de companys.
Al km 25 després del descens hi ha l'altra especial...ufff és la última. Hi ha gent que diu que s'ho prendrà en calma però no els crec... jo penso donar-ho tot.

El tram comença empenyent la bici...mmmm! per un senderillo d'alta muntanya (2000m) te un parell de repetxons de 100 m/d que s'enganxen a les costelles... uffffff
Tot seguit baixada llarga de sender i pista fins al fons de la vall. Allà em trobo al Josep de Torelló que va molt fort pel pla i m'enganxo a la seva roda.... el tio va a mueeerte. Jo em quedo al darrera tragant pols i fent la goma.
Un cop som a baix, hi ha un tram de carretera curtet i després una pujada per pista trencada... de cop sento...poum!! Es el Josep que ha petat... jijijij el tio va pujant xixo-xano i l'avanço, després d'uns 300m/d de camí dolent entrem en un sender maquíssim i planer que passa per un bosc d'abets... ooooh!! Es pot rodar molt ràpid mmm

Ja se que queda poc però no sabia que els ultims 100m/d són per carretera de platillo petit de Jouvencaux a Sauze d'Olux....
La gent en aquest últim tram animant a tooope, se que això ja està i acabo d'apretar. Veig el arc d'arribada que està despres d'una baixadeta. OOooooo que bé, per fi arribo!!!!
Només arribar felicito al Jefe de la cursa i dono una abraçada a l'Anna i a l'Aran que estan allà esperant-me. Arribo 4rt!! amb 4h 20 min i 2650 m/d.i uns 55kms El Javi arriba poc després.
La cursa ha estat d'uns 635kms i uns 23.900m/d positiu culminant un parell de 3000 com el Monte Bellino i el Mt Chaberton.

Finalment a la general em situo en la 9a posició i el Javi en la 15a. Els pallaresos estem valents, una setmana més i fem podium... jijiji. No està malament per ser la primera vegada que fem la prova... la gent flipa una mica amb nosaltres, però ja ens comencen a mirar amb respecte... jejeje i això m'agrada!!!!!!!!

Sobre tot gràcies a l'Anna i a l'Aran que han estat amb mi durant tota la cursa, em donaven molta energia només de veure-l's.
Amb el Javi (Jabvier) ens ho hem passat de conya en les estones que hem pedalat junts o durant les tardes als campaments, també durant les pujades pestoses quan pujavem cantant i fent jaleo... jajjaja
Tambe al Jordi Martin que va fer una bona cursa obtenint la 25a posició i a la Laia...als Valencians i als Asturians, al Diego, Miguel Angel (8º), A l'Albert del Buff, al Josep de Torelló i al seu pare... etc


L'estiu que ve un altre repte...

Compte enrere...

Ja estic acabant el meu rodatge de l'Ironbike. Des que vaig acabar la temporada amb esquís que m'he dedicat més que res a rodar amb bici aquest objectiu que ens vam marcar un dia de l'any passat amb Fonti... una curtida de les bones! Le veritat és que serà una gran experiència per posar el cos a prova, en tinc moltes ganes...

Aquesta temporada els esquís i les pells les vam poguer allargar fins a finals d'abril, recordant que al novembre ja vem començar a gaudir d'aquest esport, ha sigut mig any d'esquí de muntanya... brutaaal, i això que em pensava que amb l'arribada de l'Aran podriem fer poca cosa, però amb l'Anna ens ho combinem genial!!!
Així que després de la suspensió de la Mezzalama tocava canviar el xip i començar a pedalar a veure com responien les cames.
Les primeres setmanes rutes per la conca de Tremp amb 50 - 60 km i uns 1500 - 2000 de desnivell acumulat, unes 3 sortides a la setmana... la cosa sembla que va bé! Planegem un cap de setmana a França amb el Javi, Jordi, Laia, Anna i Aran amb l'objectiu de fer ports de muntanya amb carretera. Cauen l'Aspin, Val Louron, Pla d'Adet i altres colls de la zona... les sensacions són boníssimes i em motiven a seguir pedalant amb força les setmanes següents alternant carretera i btt. El 17 de maig m'apunto a la cursa de Btt de Besians... És una cursa nova per mi perque és un circuit a 6 voltes, i em pensava que seria molt monòton, però la veritat és que va estar guay!

Poc a poc les rutes d'entre setmana vaig aner fent-les mes llargues i amb mes desnivell, segurament vaig fer gran part dels camins del terme.
La majoria dels dies he anat sol, però alguns dies he pedalat amb l'Anneta, el Mariano, la Mireia, el Fonti, el Jordi de Torres.
Els caps de setmana feia mes intensitat (tipo treure la fèl) amb alguna cursa o pedalada, com per exemple Open d'espanya Btt a Vall de Ges, o per la Nargona.
Com he anat a caminar molt carregant a l'Aran a les espatlles, les cames s'han posat a tò per fer curses tipus km vertical. Així que vaig anar al Vertical Quiri i desprès a Andorra a fer el Km vertical de Canillo de les Goretex series.
I la setmana pasada vam decidir a última hora d'anar a fer la Pedals de foc Non-stop. Com va ser un rampell, no ens vam preocupar de la inscripció i juntament amb el Fonti, el Jordi i Sopi, vam anar a fer el recorregut.
La idea era fer-ho tots junts pero a partir del km 20 ja anavem cadascú al nostre aire.
La veritat és que va anar prou bé, vam fer el recorregut amb unes 12h 20min... això sí, tots vam passar gana. Jo vaig fer els 220kms i 6000 de dsv amb 3 barretes i 3 gels... al final només pensava en menjar.
Aquesta setmana he fet una de les últimes sortidetes llargues, ha estat per la Vall Fosca, per fugir de la calor i pedalar en alçada que sempre va bé... Van sortir uns 3000 de desv i 70kms, amb algun tramet a peu (30min)
A partir d'ara les sortides seran més curtetes i amb una mica més de ritmillo.
Els que en saben d'entrenaments es posaran les mans al cap, però la veritat és que sempre vaig per sensacions, i fent el que em ve de gust... Les series, les dietes, els pulsometres i demés, la veritat es que no en faig massa cas, i així em va... jejej

Anem rodant...

Aquests últims dies, hem anat fent sortides amb l'Anna i l'Aran; amb l'Anna fent sortides xules pel Pallars amb bike i quan anem tots plegats anem a pujar algun pic interessant pel lloc més ferèstec que trobem.

Els caps de setmana procurem anar a fer alguna activitat organitzada, ja sigui pedalada, cursa Btt o córrer.
El cap de setmana passat (6/7 de Juny) Vam estar pel Maresme i jo el diumenge vaig anar a fer la tercera prova del Open d'Espanya de Btt Marató... que ve a ser una pedalada d'uns 70kms i uns 2470m/ d'on hi ha lo milloret del país.

Després de deixar dormint a l'Anna i l'Aran a Vilassar vaig passar a buscar al Jaume Ribosa (Ribi) per casa seva i així pujar plegats cap a St Vicenç de Torelló (Vall de Ges). Durant el viatge el tema de conversa va ser exclusivament de Btt... El Jaume ha fet moltes curses de llarga distància en Btt, tant aquí com per Europa, i jo vaig aprofitar per aclarir alguns dubtes de cara al Juliol... Merci!!!!
Un cop allà vaig anar a buscar el dorsal. Com només estic federat a la Feec em van inscriure a la pedalada, és el mateix circuit però no surto a la classificació del Challenge. Sense llicencia Uci no pots entrar a "l'Open"... Open no vol dir obert?? No sé, és un tema que em porta una mica mosquejat...


Els de la pedalada sortíem uns metres més enrera que els de l'Open. Donen la sortida!! La feinada es meva per adelantar al màxim de gent possible per posicionar-me més o menys bé. Tot i així, vam passar per un tunel estret i vam estar parats uns segons degut a l'aglomeració de gent. Ara tocava recuperar una mica el ritme, ja que anava una mica passat de voltes, i nomes portavem 3 kms. A partir d'aquí va començar un sense parar de corriols tant de pujada com de baixada. Em vaig trobar al Jaume en una pujada el tio portava un ritme més suau, i això em va fer pensar... collons potser amb aquest ritme que porto, peto pel camí!! Pero em trobava bé, tot i anar una mica més forçat que a les llargues rutes que em faig pel pallars.
Moooolts kms de sender, de tot tipus però ciclable 99%... quina passada, això si, els kms costaven molt de passar. Vaig agafar un grupet de 3 nois que anaven més o menys al mateix ritme, però una mica més agressius en els repetxons que jo. En curses curtes jo intento fer com ells però en les llargues faig els mínims canvis de ritme possibles. Això és el que em funciona.
Poc a poc algun s'anava despenjant. Mmmm... això m'agrada!! Però en un tram d'una pista dolentota plena de tronquets, un dels del grup amb la roda aixeca un tronc que em va directe als radis de la roda del davant... Ufffff!! La roda es bloqueja i jo surto catapultat per sobre la bici. Patapammm!! Sort que vaig caure bastant bé. M'aixeco ràpid i segueixo... la bici bé per sort. Jo només tinc molèsties amb un costat però vaig fent bé. Torno a recuperar la posició que portava.
Ara tocava una pujada llarga de plat petit per una zona molt solejada i ja portavem uns 55kms vaig agafar el meu ritme molinillo un altre cop i poc a poc vaig anar deixant enrera els altres dos que quedaven del grup. A partir d'aqui vaig anar bastant sol. Els senders no s'acabaven mai. L'esquena ja la tenia una mica adolorida... potser de la patacada.
Per fi veig el poble i m'hi llenço com un kamikaze... Aribada!!!!!!!
23 corredors havien anat més ràpids que jo. Però tots corrien per algun equip... una vegada més vaig quedar el primer independent i el primer de la pedalada.
Poc desprès arriba el Jaume com si no hagues fet més de 10 kms el tio impecable!! despres lo Mikel i altres coneguts... mengem algo i tornem a Vilassar.
Va ser una cursa dura degut al puja-baixa del recorregut que t'obligava a fer molts canvis de ritme.

Aquest cap de setmana 13/14 de Juny. El dissabte treballava i el diumenge l'Anna i jo participavem a una pedalada a Coll de Nargó. La Nargona.
Jo com sortia de guardia vaig arribar molt aviat a Nargó. Allà ja vaig veure que hi havia nivell. Mentre esperava a l'Anna que venia amb el seu pare des de Tremp vaig estar xerrant-marujeo, amb lo Mariano, lo Miquel, Jordi de Gerri, Palo, etc...
Vaig a buscar els dorsals i em torna a passar el mateix, em fan pagar l'assegurança Uci encara que jo ja estigui cobert...Grrrr
Finalment arriba l'Anna i l'Aleix(Sogre) ens canviem i anem cap a la sortida. Hi ha ambientillo, moltes noies!! l'Anna esta contenta i amb moltes ganes.
La sortida s'endarrereix uns 15 min però per fi sortim!!! Ens despedim amb l'Anna i cadascú al seu ritme.
Com de costum surto endarrera i miro de posar-me al davant, en aquest cas els primers 2 kms son neutralitzats per carretera i em puc avançar tranquilament. Un cop arribem a la pista lo Mariano fa un atac com un boooig amb plat gran... jajajaj. lo millor que els més valents el van seguir. Buffff quin ritme! impossible seguir-los. Les sensacions són dolentíssimes, tinc les cames molt cansades dels dies anteriors. Hi ha hagut poc descans.


Agafo el meu ritmet constant durant la primera pujada forta que ens porta quasi fins al port de Bóixols. Em quedo sol i així vaig tota la pedalada... al final de la primera pujada quan ja portava uns 45 min les cames comencen a funcionar, vull dir sense dolor, després uns senderets molt macos de baixada on em vaig engrescant , em surto de la traçada i patapaaaam... de patac a terra i la mà a sobre d'una argelaga... i jo sense guants com de costum. jejejej
Torno a agafar el ritme i quan em noto la boca seca allargo la mà cap al bido i... collons ja no hi es!! Joliiiin!! passo pel km 20 i n'hi ha 47. A partir d'aquí només a buscar avituallaments jejejje


Paro a abeurarme com si fos un oasi enmig del desert! En un d'aquestos senders foto llantaso i Paaam!!! rebenton!!... Poso camera i continuo... per sort no m'atrapa ningú. Quin stress!! Torno a agafar el ritme i continuo en busqueda d'oasis!!
Arriba la última pujada de 3 kms per una pista trencada... es fot llargueta... quan arribo a dalt veig que la roda torna a estar desunflada...li foto amb la manxa a vere si arribo, pero el recorregut és entretingut fins a Nargó i he de parar dos cops més a unflar!
Per fi arribo!!!
Al final 5è! Moolt content. Una mica després arriba l'Anna super contenta i m'explica lo bé que s'ha trobat... que guay!!!!
Mengem algo i l'Anna torna amb la furgo i jo torno amb la bici de carretera cap a Tremp per acabar de rematar la feina jejej.
I que bé que ens ho passem!!!!!!!!!